XaviCopadoLliure

Seguidament vos done una explicació de les cançons que formen el disc:

LA PLAÇA DEL CID

Records, records i més records, jo tenia més o menys sis anys i era l'amo del carrer, la Plaça del Cid i voltants eren i són d'una gran bellesa, encara que personalment mai hagués llevat aquells cudols que donaven aquell toc d'antiguitat a la plaça, i fins i tot, segons molta gent, feien del carrer Montcada el carrer més bonic d’Europa.
Em quede amb 2 olors; la de l’oliver del carrer Montcada i la de la carnisseria del carrer (aleshores denominat Blasco Soto) .
En una cançó no cap tot, i si no que li ho diguen als diumenges, que a través del camí dels pilons anàvem a gaudir de Bixquert i a degustar una saborossa paella feta pel meu pare.
Vull molt a aquests anys , i encara que semble una cançó personal no ho és tant si tenim en compte que tots portem dins una Plaça del Cid a la qual adorar.

DE POBLE

Conec a tanta gent que mereix veritablement la pena i són de poble, que necessitava fer una cançó així, realçant els seus valors.
A mi particularment no m'agrada ser de ciutat, dir-li a Xátiva el meu poble em resulta més interessant que dir la meua ciutat , és com posar-li més cor a l'hora de denominar-lo.
De poble sorgeix quan vaig comprovar l'orgull i l'amor que senten algunes persones conegudes meues, Vicent (Montserrat) Boro (Massalfassar) etc. al seu poble, com estan plenament identificats i com no passen cinc minuts de conversa sense parlar d'ell, per gent com ells és un goig estar orgullós de ser de poble.

PELS TEUS ULLS

Havia de fer una cançó dedicada a una dona meravellosa que ha compartit un engrapat d'anys amb mi.
Els ulls a més d'oferir-nos la vista, són capaços de transmetre'ns moltes coses, estats d ànim, sentiments,etc.
Les retines, una part d'ells , són capaces d'acumular moltes coses, dies bons i dolents, somnis i edeveniments, etc.
És una meravella veure't reflectit tants anys sempre en els mateixos ulls.

MEDITERRANIEM

Que li dic professor? és que és veritat, a mi el mediterrani em va ensenyar moltes coses i encara ho segueix fent.
Ha donat nom a una cultura, a una gastronomia , a un estil musical; tenim molta sort tots els que ho coneixem, alguns fins i tot hem parlat amb ell.
A més jo he tingut la sort de rebre els seus regals en forma de cançons, en fredes nits d´ hivern.
Mediterraniem és estimar al nostre mar, jo ho faig. 

DISME UN PROVERBI

El tio Toni li'ls els hi sabia tots, cada dues frases que deia, una era un proverbi, jo no sabia tants com ell i com per desgràcia ja no està entre nosaltres, m'he tingut que cercar la vida per a aprendre uns cuants.

En qualsevol cas ha sigut una labor molt bonica aquella de dis-me un proverbi i ho pose.
Si agrada la cançó posarem més. 

LI DIUEN CHARLES

He estat fidel admirador des de sempre, d'aquests que veien les pel·lícules diverses vegades, d'aquests que feien carpetes-museu amb totes les seues fotografies. La seua vida era un conjunt de rebel·lies, era dels que no s’empassaven amb qualsevol cosa, malgrat haver tingut una infància difícil. Sempre va saber sobreposar-se a les adversitats, li sobrava talent.
Sempre implicat en la problemàtica social, el discurs final de la pel·lícula "el gran dictador" , encara ho tinc guardat a la retina.
En fi , com diu un tal Lliure, “Generació que no entén el seu passat sense el ritme marejat del seu bastó”.

QUE ENS HA FET EL TEMPS

Ja ho deia Bob Dylan, els temps estan canviant, jo crec que para bé no, jo sóc dels afortunats als que li canviava la cara que li regalaren una pilota de cuir, on es posava un bon partit de xapes que es llevaran tots els jocs d'ordinador ¿ i que em dieu del futbolí , billar i ping pong?
Jo opinava com la “seño” d'aquesta cançó. Pensava que el progrés no anava a ser bo i en excepte alguns avançaments científics i de salut, crec que no m'equivocava.
Els carrers eren nostres, l'horta era l'horta, la naturalesa era molt més bonica
Els tomàquets tenien sabor, i encara que no teníem mòbils ningú es perdia, ni deixava de quedar amb algú que volia, ni es perdien negocis.
Part de la nostra generació ha volgut conquistar el futur oblidant-se del present, el tren del seny arribava tard a tots els llocs... ai mare que ens ha fet el temps!.

SI PENSES EN MI

Corrien els anys setanta i a València començaven a canviar moltes coses, almenys ja podies manifestar-te, ja podies cridar a l'aire certs noms i desitjos

Semblava que ens anàvem a menjar el món, és cert que es van aconseguir coses, de fet almenys podíem desempolsar i onejar certes banderes.

Tot açò barrejat amb una bella història.

LA TERRA DINS

És una veritable llàstima pertànyer a aquesta terra i no sentir-se orgullós d'això, tenim grans paisatges de costa i interior, sabem fer bona música, tenim instruments autòctons, m'encanta eixir fora de les nostres fronteres i cridar que sóc Valencià.
M'agrada molt la seua gastronomia, els seus costums, mantenim l'olor a sanitre encara que estiguem allunyats del nostre mar.
La terra està i estarà sempre dins de mi, i cantaré i parlaré en aquesta llengua que alguns pretenen portar al desús i a l'eliminació.

DORM BE FILL

Que bo seria que a través del somni d'un xiquet, se solucionaren tots els problemes de la terra, que al despertar s'hagueren acabat les guerres , les enveges, etc.

Que els estels i la lluna exercisquen el poder suficient per a què la dolçor en el somni d'un xiquet no s'estavelle amb la realitat en despertar.

Jo al menys ho intente.

Espere que vos agrade el disc.